Cactus – Backstage

Si hi ha un grup que la gent que s’ha recorregut els pobles del País Valencià de concert en concert respecta, eixe és Cactus. La seua llarga i bona trajectòria ha fet que siga un dels grups referència de la música en valencià. Però, com tots els grups que triomfen, és necessari fer una pausa per a parar i repensar.

Després del temps fora del focus públic, han tret un dels seus millors treballs. Backstage ha vist la llum amb un propòsit: convertir-se en un dels discos de referència de l’any. I ho aconseguiran, ja que són un dels grups més polifacètics que podem trobar en l’escena.

En Backstage els valencians es retroben amb els seus inicis. I és que la primera frase que s’escolta en l’àlbum et teletransporta a l’època més rapera de Cactus. “Vaig amb la bicicleta vacilant pel barri” és la frase, i t’alegra, perquè des d’eixe mateix instant entens que han tornat. I ha sigut una molt bona tornada, ja què toquen tots els estils i registres possibles.

https://urbanlife.es/cactus-y-naina-se-unen-en-diuen-x-ahi/Hi ha alguns pilars fonamentals que es repeteixen i cohesionen la identitat del treball, com l’orgull de sentir-se valencians. En diferents cançons parlen de l’orgull de la terra, de la seua gent i de la seua llengua. Una reivindicació constant, però amb un to una mica peculiar, ja que la defensen des de l’alegria i no des del pessimisme. Este orgull es veu també en diferents col·laboracions: JazzWoman, Naina o Tito Pontet creen una sinergia increïble amb el grup i també parlen d’eixe sentiment de pertinença.

Però no tot el disc tracta sobre això. També hi ha cançons que ens recorden a gaudir. Ritmes ballables als quals ens tenien acostumats en els últims anys. Cançons festives que parlen de la vida. I és que, si alguna cosa té Cactus, és que aconsegueixen connectar d’una manera vibrant amb el seu públic gràcies a parlar de les coses quotidianes, i no de les excentricitats que quasi ningú ha viscut.

Entre estos ritmes alegres i desenfadats també apareixen crítiques a problemàtiques socials com la turistificació, seguint amb l’esperit rebel que els ha caracteritzat des dels seus inicis. Sempre han tingut els peus a terra, guanyant-se el respecte del públic per accions com esta, i sembla que ho continuen fent.

Sense cap dubte, continuen al peu del canó. Sense oblidar-se d’on venen, però tampoc ancorant-se en el passat. Explorant ritmes més peculiars, però mantenint l’essència de sempre. Amb Backstage han demostrat que encara tenen molt a contar. I la gent estarà ahí per a escoltar-ho, perquè cada treball que trauen és millor que l’anterior.