Alacant li dona el seu últim abraç a La Fumiga
Alacant és terra d’història. Una història que durant molts anys diferents polítics i personalitats han intentat esborrar. Menysprear el que una terra ha sigut, és i serà. Però davant d’estos intents de menysteniment, existeix un poble que els fa front. En els últims mesos hem pogut veure com, en el mateix ajuntament, els alts càrrecs han pronunciat discursos en què intentaven arraconar aquest esperit d’Alacant, però el poble va dir que no, i s’ha fet gegant. Per això, el concert de La Fumiga es va convertir en una autèntica trinxera.
Les ganes que hi havia del concert es respiraven en l’ambient d’El Muelle Live. I no és per a menys. Es tractava de l’últim abraç del grup d’Alzira amb Alacant. La posada en marxa de l’última gira de les seues vides. Un moment trist, però també feliç en recordar tot el que han fet per la música en valencià. I és que els alzirenys transcendixen tots els tabús. Capaços d’emocionar i transmetre a gent castellanoparlant, aconseguixen donar visibilitat a la llengua i la història dels valencians. Perquè sí, es pot mostrar orgull pel País Valencià i omplir recintes per tota Europa. No fa falta quedar-se arraconats, es pot tindre discurs i ser un fenomen de masses.
Abans van calfar l’ambient Quinto i Sandra Monfort: dos alacantins que ho tenen tot per a ser els pròxims referents de la música en valencià. Perquè el nord de la província continua sent un dels llocs on predomina amb més força la persistència cultural. Malgrat la seua jove edat, tenen directes potents i enèrgics; aconseguint connectar amb un públic que estava faltat de propostes en la seua llengua.
Hi havia gent que venia de molts llocs diferents. Alcoi, Benidorm, València, Crevillent i fins i tot Cartagena. Perquè el sud del País Valencià, i fins i tot altres parts de l’Estat espanyol, vol gaudir i vibrar en català. El concert va començar en gran, amb milers de persones botant i tornant-se boges. No és per a menys. L’energia que transmeten damunt de l’escenari és increïble. Aconseguixen transportar-te a una orquestra quan en realitat estàs veient un grup de música. I són dels pocs que poden presumir d’això: tindre un directe musical només a l’abast dels millors del món.
Van fer de tot, però si alguna cosa va sorprendre el públic alacantí va ser la capacitat per a canviar els sons de les cançons i que, tot i això, resulten familiars. Van començar com una banda tribut a altres, i en este concert van tornar a les seues arrels: donant-li un nou ritme a moltes de les seues cançons. Perquè, com recalquen en totes les seues actuacions, mai hem d’oblidar qui som i d’on venim.
Sincerament, tant de bo este adeu no siga un per sempre. Perquè la música perd molt sense La Fumiga, i un gran nombre de valencians tindran la sensació que es queden orfes, musicalment parlant. Però, en esta gira de comiat, hem d’agrair-los tot el que han fet per la música. Perquè, sens dubte, per a molts ha sigut la banda de la nostra vida. Alacant ja s’ha acomiadat. Ara, la resta dels Països Catalans els continuarà donant suport durant estos mesos de l’última abraçada.
